{"id":30944,"date":"2022-09-27T09:22:10","date_gmt":"2022-09-27T09:22:10","guid":{"rendered":"https:\/\/comet.technology\/?p=30944"},"modified":"2022-09-27T09:22:37","modified_gmt":"2022-09-27T09:22:37","slug":"hypergryd-al-taller-de-simulacio-llocs-sostenibles-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/comet.technology\/ca\/2022\/09\/27\/hypergryd-al-taller-de-simulacio-llocs-sostenibles-2022\/","title":{"rendered":"HYPERGRYD al Taller de simulaci\u00f3 \u2013 Llocs sostenibles 2022"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La simulaci\u00f3 per a sistemes energ\u00e8tics s’ha convertit en l’actualitat en una tasca fonamental que s’hauria de dur a terme durant qualsevol recerca o desenvolupament de projecte industrial. No nom\u00e9s es tracta de provar models de sistemes, sin\u00f3 que s’ha convertit en una fase essencial per a la planificaci\u00f3, optimitzaci\u00f3 i definici\u00f3 d’estrat\u00e8gies de control. A m\u00e9s, particularment la simulaci\u00f3 en temps real \u00e9s una altra fita espec\u00edfica a causa de les grans preocupacions donades recentment als m\u00e8todes de programari, maquinari i model-in-the-loop. Tanmateix, la complexitat del sistema energ\u00e8tic i la limitaci\u00f3 dels recursos de maquinari fan que sigui dif\u00edcil aconseguir simulacions en temps real d’alta precisi\u00f3. Aquests reptes i altres, amb les possibles solucions, van ser el tema de discussi\u00f3 del Taller de simulaci\u00f3 en llocs sostenibles 2022, celebrat a Ni\u00e7a el passat 9<\/sup> de setembre.<\/p>\n\n\n\n

SIMBOTS<\/h2>\n\n\n\n

En primer lloc, es d\u00f3na la definici\u00f3 de SIMBOTS, com a plataforma de simulaci\u00f3. SIMBOTS \u00e9s la representaci\u00f3 matem\u00e0tica d’una m\u00e0quina o equip real basada en equacions algebraiques diferencials per simular el comportament real d’un sistema. SIMBOTS pot intercanviar informaci\u00f3 a trav\u00e9s de ports d’entrada i sortida que poden ser de diferents tipus: fluids, t\u00e8rmics, mec\u00e0nics o el\u00e8ctrics. Els models es generen per realitzar de manera \u00f2ptima la simulaci\u00f3 en temps real quan s’implementen en sistemes i models m\u00e9s grans. Aix\u00ed, s’ha d’analitzar en detall la complexitat dels models per reduir els temps de simulaci\u00f3 mantenint els resultats el m\u00e9s f\u00edsics possible. S’ha de complir un comprom\u00eds entre el temps de c\u00e0lcul i la precisi\u00f3 dels resultats. Aix\u00f2 pret\u00e9n aconseguir temps de c\u00e0lcul m\u00e9s baixos que en temps real, mantenint resultats fiables. Els SIMBOTS es poden importar i exportar des de diferents tecnologies i protocols. Alguns d’ells s\u00f3n C++, Functional Mock-Up Interface (FMI), OPC UA, servei web i API, Excel, Python, Matlab o qualsevol programari espec\u00edfic que proporcioni un model heretat. Un punt molt important relacionat amb la tecnologia escollida \u00e9s el know-how proporcionat amb el component, algunes tecnologies poden requerir que el sistema d’equacions estigui obert i els models estiguin definits expl\u00edcitament. Si aquesta situaci\u00f3 no \u00e9s desitjada, les opcions xifrades o de caixa negra s\u00f3n m\u00e9s adequades.<\/p>\n\n\n\n

HARDWARE-IN-THE LOOP (HIL)<\/h2>\n\n\n\n

Com a segon tema, es parla de la gran contribuci\u00f3 del hardware-in-the-loop (HIL), en la simulaci\u00f3 en temps real. Depenent dels requisits de grau en temps real, que difereixen entre els sistemes d’energia el\u00e8ctrica i t\u00e8rmica, HIL i virtual-hardware-in-the-loop (VHIL) han demostrat la seva efic\u00e0cia en la simulaci\u00f3 de sistemes energ\u00e8tics, en particular, per a la depuraci\u00f3 i el control de proves d’estrat\u00e8gia en temps real. Una possible opci\u00f3 per donar vida a una plataforma de simulaci\u00f3 \u00e9s mitjan\u00e7ant un sistema SCADA tal com s’adopta a Typhoon HIL, en aquest cas, l’operador interactua amb el maquinari HIL mitjan\u00e7ant una pantalla d’interf\u00edcie d’usuari amigable. A m\u00e9s, \u00e9s possible la integraci\u00f3 d’un programari de tercers, com ara un programari d’automatitzaci\u00f3 de proves creat per Python. La integraci\u00f3 de tots aquests conceptes en el bess\u00f3 digital \u00e9s fonamental per centralitzar tota la recollida de dades i els models en un sol lloc, i combinant-ho amb la simulaci\u00f3, es pot donar als bessons digitals la capacitat de controlar una mena d’entorn de sandbox, que ajuda a la formaci\u00f3 d’operadors, provar nous comportaments de control, etcc. Tamb\u00e9 es pot permetre que la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) i l’aprenentatge autom\u00e0tic (ML) siguin entrenats mitjan\u00e7ant les dades de simulaci\u00f3 disponibles o millorar la capacitat de resoluci\u00f3 de problemes en temps real.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Pel que fa a l’educaci\u00f3 superior, la simulaci\u00f3 \u00e9s una habilitat fonamental clau amb la qual els estudiants d’enginyeria i els investigadors han de tractar di\u00e0riament. En funci\u00f3 de la fase formativa (grau, m\u00e0ster o doctorat), l’eina de simulaci\u00f3 ve imposada per les especificacions del programa educatiu, per un problema impulsat pel sector o segons les necessitats de recerca. Tanmateix, s’han de tenir en compte moltes preocupacions a l’hora de seleccionar una plataforma de simulaci\u00f3, qualsevol programari de simulaci\u00f3 hauria de ser capa\u00e7 de carregar equacions dins del maquinari del controlador i resoldre-les independentment de la plataforma de programari (Modelica, Trnsys, Matlab, etc.). Aquesta necessitat s’ha plantejat recentment a causa dels interessos donats als sistemes de control basats en les solucions de programari incrustat en el bucle. Per tant, els recursos de maquinari haurien d’ajustar-se al requisit de simulaci\u00f3 en temps real, particularment per a la din\u00e0mica de fluids, que sol requerir un temps de c\u00e0lcul considerable. Tot i que, com s’ha esmentat anteriorment, els desenvolupadors haurien de trobar un comprom\u00eds entre el temps de c\u00e0lcul i la precisi\u00f3 de la simulaci\u00f3. En el mateix context, tamb\u00e9 s’ha d’optimitzar el cost d’implementaci\u00f3 durant el proc\u00e9s de desenvolupament. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a HYPERGRYD, la simulaci\u00f3 del sistema energ\u00e8tic \u00e9s vital, la qual cosa es tradueix en diverses tasques de treball. Des de models f\u00edsics fins a models basats en dades, la simulaci\u00f3 de xarxes t\u00e8rmiques i acoblades el\u00e8ctricament als edificis \u00e9s fonamental per anticipar el comportament del sistema, depurar estrat\u00e8gies de control i optimitzar la integraci\u00f3 i el funcionament dels sistemes d’energies renovables (FER). A m\u00e9s, el concepte de programari incrustat en el bucle \u00e9s un tema de treball actiu, que \u00e9s l’eina de soluci\u00f3 HYPERGRYD per al control de les vores de les bombes de calor en una aplicaci\u00f3 d’acoblament sectorial. En aquest context, KTH<\/a> est\u00e0 desenvolupant i validant un conjunt de solucions de programari i maquinari, que poden dur a terme escenaris de simulaci\u00f3 en temps real en el marc d’un funcionament basat en l’optimitzaci\u00f3 de bombes de calor. Aquesta tasca es va validar amb \u00e8xit en una configuraci\u00f3 experimental, mentre s’esperava una implementaci\u00f3 real in situ a la nostra instal\u00b7laci\u00f3 de recerca associada KEZO<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Escrit per Mustapha Habib de<\/em> KTH<\/em><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La simulaci\u00f3 per a sistemes energ\u00e8tics s’ha convertit en l’actualitat en una tasca fonamental que s’hauria de dur a terme durant qualsevol recerca o desenvolupament de projecte industrial. No nom\u00e9s es tracta de provar models de sistemes, sin\u00f3 que s’ha convertit en una fase essencial per a la planificaci\u00f3, optimitzaci\u00f3 i definici\u00f3 d’estrat\u00e8gies de control. […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":30937,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[716],"tags":[],"class_list":["post-30944","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-hypergryd-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30944","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30944"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30944\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/30937"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30944"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30944"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30944"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}