Les subst\u00e0ncies per- i polifluoroalquil (PFAS) s\u00f3n un grup de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques artificials conegudes per les seves propietats qu\u00edmiques \u00faniques i la seva naturalesa persistent 1,2<\/sup>. Les principals fonts de PFAS s’han identificat en llocs d’eliminaci\u00f3 de residus municipals, abocadors, instal\u00b7lacions de tractament d’aig\u00fces residuals i bios\u00f2lids 3<\/sup>. Actualment, aquestes subst\u00e0ncies es poden trobar tant a regions industrialitzades com a zones remotes 4,5<\/sup>. Aquests productes qu\u00edmics es caracteritzen per un comportament no biodegradable i una persist\u00e8ncia a llarg termini. Amb aquest treball pretenem comprendre el coneixement actual sobre els efectes d’acumulaci\u00f3 o diluci\u00f3 de PFAS observats en un o m\u00e9s nivells tr\u00f2fics en entorns d’aigua dol\u00e7a, marins i terrestres. Hem fet un esfor\u00e7 per resumir l’evid\u00e8ncia sobre la cin\u00e8tica de PFAS a les xarxes tr\u00f2fiques observades a diferents \u00e0rees geogr\u00e0fiques i entorns. A m\u00e9s, vam identificar els principals cong\u00e8neres de PFAS per als quals s’han determinat mecanismes de bioacumulaci\u00f3\/biodiluci\u00f3. Encara no s’han estudiat tots els cong\u00e8neres de PFAS: pretenem entendre l’estat actual de l’art sobre l’acumulaci\u00f3 de PFAS de cadena curta, aix\u00ed com les substitucions de PFAS.<\/p>\n\n\n\n M\u00e8todes<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’an\u00e0lisi de la literatura es va realitzar d’acord amb les directrius PRISMA 6<\/sup>. A partir de la llista d’articles seleccionats per a l’elegibilitat, es va fer un cribratge per classificar les refer\u00e8ncies en dos grups principals, el primer incloent fonts on: i) Es van avaluar les concentracions de PFAS en una sola esp\u00e8cie; ii) les esp\u00e8cies analitzades es van localitzar en diferents zones per avaluar la distribuci\u00f3 espacial dels PFAS i no per verificar la din\u00e0mica tr\u00f2fica dels contaminants a la comunitat, i iii) Es van analitzar les concentracions de PFAS en diverses esp\u00e8cies pertanyents a la mateixa posici\u00f3 tr\u00f2fica; en el segon grup es van incloure aquells estudis on es van determinar els continguts de PFAS en m\u00faltiples esp\u00e8cies pertanyents a diferents nivells tr\u00f2fics. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Figura 1. <\/strong>Diagrama de flux de treball: procediment de selecci\u00f3 de literatura.<\/p>\n\n\n\n Resultats i agenda de recerca futura<\/strong><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s del procediment d’investigaci\u00f3 i selecci\u00f3, es van seleccionar un total de 129 articles per ser elegibles des del 2004 fins a l’abril del 2023. Es van identificar 79 refer\u00e8ncies ONE_L (per exemple, on s’han estudiat PFAS en un sol nivell tr\u00f2fic). La gran majoria (93%) es van dur a terme en ecosistemes marins i d’aigua dol\u00e7a; la primera es va realitzar l’any 2004 i, posteriorment, es va observar un augment continu. Es van identificar 50 investigacions MULTI_L (estudis on s’estudia la din\u00e0mica de PFAS entre nivells tr\u00f2fics). De la mateixa manera que els resultats anteriors, la gran majoria es van dur a terme en ecosistemes aqu\u00e0tics (90%), i nom\u00e9s un petit percentatge es van centrar en les xarxes tr\u00f2fiques terrestres. Aix\u00f2 podria constituir un biaix interpretatiu dels resultats, especialment pel que fa als mecanismes de bioacumulaci\u00f3, biodiluci\u00f3 i\/o bioamplificaci\u00f3 observats entre nivells tr\u00f2fics. Diversos PFAS de cadena llarga van mostrar bioacumulaci\u00f3 tant en ambients aqu\u00e0tics com terrestres (figura 2). S’han detectat PFAS de cadena curta com l’\u00e0cid perfluorobutanosulf\u00f2nic (PFBS) i l’\u00e0cid perfluorobutanoic (PFBA), en el medi ambient tamb\u00e9 enriquint plantes comestibles, per\u00f2 encara hi ha alguns estudis sobre la seva aparici\u00f3 i\/o bioacumulaci\u00f3 en cadenes aliment\u00e0ries senceres. La literatura disponible suggereix que els PFAS de cadena curta com el PFBS no mostren bioacumulaci\u00f3 en ambients aqu\u00e0tics. D’altra banda, es van caracteritzar per comportaments de bioacumulaci\u00f3 i bioamplificaci\u00f3 en ambients terrestres; tot i que la conclusi\u00f3 s’ha de prendre amb precauci\u00f3 donat l’esc\u00e0s nombre d’estudis. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Figura 2 <\/strong>S\u00edntesi dels principals resultats del procediment de cribratge de la literatura.<\/p>\n\n\n\n Els nostres resultats van mostrar la necessitat d’impulsar els estudis ecotoxicol\u00f2gics sobre alternatives de PFAS tant en ecosistemes aqu\u00e0tics com terrestres. SCENARIOS (Estrat\u00e8gies per a la protecci\u00f3 de la salut, el control de la contaminaci\u00f3 i l’eliminaci\u00f3 de productes qu\u00edmics org\u00e0nics refractius de nova generaci\u00f3 del s\u00f2l, la zona de vadosa i l’aigua) Projecte finan\u00e7at per H2020, t\u00e9 com a objectiu idear i demostrar un conjunt complet de solucions tecnol\u00f2giques per abordar la detecci\u00f3 de PFAS, (bio) seguiment, toxicitat a llarg termini, avaluaci\u00f3 de riscos, control de la contaminaci\u00f3 i reparaci\u00f3. Entre altres tasques, SCENARIOS pret\u00e9n aclarir la trofodin\u00e0mica d’una \u00e0mplia gamma de cong\u00e8neres PFAS de cadena llarga i curta en xarxes tr\u00f2fiques terrestres contaminades, i verificar els fen\u00f2mens de transfer\u00e8ncia potencials als h\u00e0bitats aqu\u00e0tics ve\u00efns. Aix\u00ed, aquest projecte t\u00e9 el potencial d’augmentar la comprensi\u00f3 actual de la trofodin\u00e0mica de PFAS a les xarxes tr\u00f2fiques terrestres i d’omplir la majoria dels buits de coneixement destacats per la present s\u00edntesi de la revisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Refer\u00e8ncies<\/strong><\/p>\n\n\n\n 1. Moody, C. A. & Field, J. A. Tensioactius perfluorats i les implicacions ambientals del seu \u00fas en escumes antiincendis. Ci\u00e8ncia i tecnologia ambientals<\/em> vol. 34 3864\u20133870 (2000).<\/p>\n\n\n\n 2. Kissa, E. Tensioactius i repel\u00b7lents fluorats.<\/em> vol. 97 (CRC Press, 2001).<\/p>\n\n\n\n 3. Bolan, N. et al<\/em>. Remediaci\u00f3 de s\u00f2ls contaminats amb poli- i perfluoroalquils (PFAS) \u2013 Per mobilitzar o immobilitzar o degradar? J. Hazard. Mater.<\/em> 401<\/strong>, (2021).<\/p>\n\n\n\n 4. Giesy, J. P. i Kannan, K. Distribuci\u00f3 global del sulfonat de perfluorooct\u00e0 a la fauna. Entorn. Sci. Technol.<\/em> 35<\/strong>, 1339\u20131342 (2001).<\/p>\n\n\n\n 5. M\u00fcller, C. E. et al<\/em>. Biomagnificaci\u00f3 de compostos perfluorats en una cadena aliment\u00e0ria terrestre remota: Liquen-Carib\u00fa-Llop. Entorn. Sci. Technol.<\/em> 45<\/strong>, 8665\u20138673 (2011).<\/p>\n\n\n\n 6. Moher, D., Liberati, A., Tetzlaff, J. i Altman, D. G. Elements d’informe preferits per a revisions sistem\u00e0tiques i metaan\u00e0lisis: la declaraci\u00f3 PRISMA. PLoS Med<\/em>. 6<\/strong>, e1000097 (2009).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Maria Teresa Guerra, Giorgio Mancinelli Departament de Ci\u00e8ncia i Tecnologies Biol\u00f2giques i Ambientals – Di.S.Te.B.A. Centro Ecotekne – S.P. Lecce Monteroni, 73100 Lecce (LE) – It\u00e0lia Introducci\u00f3 Les subst\u00e0ncies per- i polifluoroalquil (PFAS) s\u00f3n un grup de subst\u00e0ncies qu\u00edmiques artificials conegudes per les seves propietats qu\u00edmiques \u00faniques i la seva naturalesa persistent 1,2. Les principals […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":33157,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[714],"tags":[],"class_list":["post-33136","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-scenarios-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33136","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=33136"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/33136\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/33157"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=33136"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=33136"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comet.technology\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=33136"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/scenarios-project.eu\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2023\/05\/workflow-diagram.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/scenarios-project.eu\/wp-content\/uploads\/sites\/21\/2023\/05\/Results_synthesis-1024x745.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n