La Venaria Reale ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1997, com a part d’un conjunt en sèrie que inclou 22 palaus i vil·les desenvolupats a partir del 1562 pels ducs de Savoia amb finalitats administratives i recreatives. Aquest sistema de residències es va concebre seguint un pla radial inicialment dissenyat per Manuel Filibert quan va traslladar la capital del ducat a Torí. Els seus successors, especialment Carles Manuel I, van ampliar la xarxa als segles XVII i XVIII, donant a Torí una identitat barroca distintiva. La ciutat s’organitzava al voltant d’un “Centre de Comandament”, compost pel Palau Reial com a centre de presa de decisions, envoltat de residències de vacances conegudes com la “Corona de les Delícies”, entre les quals La Venaria Reale destaca com un dels exemples més destacables.

Valor Universal Excepcional (VUE)

Per ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat, un lloc ha de posseir un Valor Universal Excepcional (VUE), és a dir, una importància cultural o natural que transcendeixi les fronteres nacionals. Les Residències Savoy compleixen aquest criteri en funció de quatre paràmetres:

• Criteri (i): Obra mestra del geni creatiu humà
• Criteri (ii): Intercanvi d’influències.
• Criteri (iii): Un capítol important de l’arquitectura barroca europea
• Criteri (iv): El control real i simbòlic del territori.
• Criteri (v): Exemple d’assentament humà

El naixement de La Venaria Reale

La Venaria Reale va ser encarregada per Carles Manuel II a mitjans del segle XVII com a residència d’oci i caça. El projecte va ser confiat a Amedeo di Castellamonte, que va dissenyar un complex monumental que combinava el rigor militar amb la magnificència barroca, amb vastos espais oberts, jardins i un traçat urbà racional. El nom en si mateix “Venaria” és una referència a la caça (“venatio” en llatí).

El complex incloïa no només el palau i els jardins, sinó també un poble (l’anomenada “ciutat de Venària”), estables, fonts i espais per a esdeveniments públics. Es va concebre com un microcosmos autosuficient on coexistien la vida cortesana, la representació política, les activitats rurals i la caça.

Al llarg dels segles, sobretot a mitjans del segle XVIII, La Venaria Reale es va expandir i va patir modificacions importants. Entre les seves obres mestres barroques més importants hi ha la Gran Galeria, la Capella de Sant Hubert i els Grans Estables, dissenyats per l’arquitecte nascut a Messina, Filippo Juvarra.

Decadència i restauració

Després del declivi de la monarquia de Savoia i l’ocupació napoleònica, La Venaria Reale va ser abandonada gradualment. Durant els dos segles següents, va patir danys, saquejos i alteracions que van comprometre la seva estructura original. Utilitzada com a caserna militar i magatzem, va perdre la seva funció nobiliària.

A partir de la dècada del 1990, gràcies a un important projecte de restauració recolzat per la Unió Europea, el Ministeri de Cultura italià i la Regió del Piemont, es va iniciar un procés de recuperació integral. Aquesta restauració, que va durar aproximadament una dècada i va concloure el 2007, es considera un dels esforços de restauració més grans i significatius d’Europa.

Avui, La Venaria Reale és un centre cultural vibrant obert al públic, que acull exposicions, esdeveniments i projectes de millora del patrimoni, i que atrau un gran nombre de visitants anualment.

A més del seu patrimoni arquitectònic i paisatgístic, la col·lecció de La Venaria (basada tant en obres pròpies com en préstecs a llarg termini) inclou totes les expressions de la creativitat humana: estàtues, tapissos, pintures, dibuixos i obres d’art contemporànies.

Innovació tecnològica i el projecte HERITALISE

Com a part del seu compromís amb la conservació intel·ligent i la innovació, La Venaria Reale participa en el projecte HERITALISE, una iniciativa europea finançada per la Comissió Europea en el marc del programa Horizon Europe. L’objectiu del projecte és desenvolupar eines digitals avançades per millorar la documentació, la preservació i la millora del patrimoni cultural europeu.

La Venaria Reale és un dels quatre emplaçaments pilot que participen en el projecte, que utilitza tecnologies com ara:

• Digitalització 3D
• Anàlisi de dades mitjançant Intel·ligència Artificial
• Bessons digitals basats en Geo-HBIM (Modelització d’Informació d’Edificis Històrics Geogràfics)
• Plataformes interactives que utilitzen realitat augmentada i virtual

Aquestes solucions permeten no només el seguiment en temps real de l’estat de conservació del lloc, sinó que també ajuden a prevenir la degradació optimitzant les intervencions mitjançant la IA i sensors intel·ligents.

La Venaria Reale està equipada amb sistemes de monitorització ambiental que rastregen variables clau com la temperatura, la humitat relativa, la qualitat de l’aire i la il·luminació. La monitorització contínua permet respostes ràpides a qualsevol amenaça al patrimoni, garantint la seva durabilitat i integritat.

Integrant les dades recollides amb tecnologies digitals avançades, s’aconsegueix una comprensió profunda de l’estat del complex, cosa que permet una gestió predictiva mitjançant anàlisis intel·ligents i models digitals.

Una visió per al futur

A través d’aquestes eines, La Venaria Reale no només preserva la seva funció històrica i simbòlica, sinó que també esdevé un model europeu d’excel·lència en l’àmbit de la conservació del patrimoni digital. La seva estratègia integrada —que combina tecnologia, recerca i millora cultural— té com a objectiu protegir el Valor Universal Excepcional reconegut per la UNESCO.

Aquesta visió busca fer que el patrimoni sigui comprensible, accessible i atractiu per a les generacions futures, garantint la continuïtat històrica i la innovació cultural.