El Modelatge d’Informació d’Edificis Patrimonials (HBIM) representa una de les metodologies més transformadores que actualment configuren el futur de la documentació del Patrimoni Cultural (CH). Mentre que el Modelatge d’Informació d’Edificis (BIM) tradicional s’ha utilitzat durant molt de temps per donar suport a la planificació, el disseny i la construcció d’edificis contemporanis, l’HBIM adapta i estén aquest enfocament al món únic i complex dels edificis culturals i/o històrics, així com als actius i objectes que hi ha dins. En lloc de servir simplement com a eina tècnica, l’HBIM proporciona un entorn profundament integrat que captura les dimensions físiques, materials, històriques i culturals dels actius patrimonials en una forma digital estructurada, interoperable i sostenible.

HBIM permet als professionals crear rèpliques digitals detallades d’edificis històrics, capturant característiques arquitectòniques, mètodes de construcció, materials, modificacions, esforços de conservació i històries. Aquests models donen suport a la recerca, la conservació, el seguiment, la narració, l’educació i les polítiques.

Per a HERITALISE, HBIM té un valor especial. S’alinea directament amb l’ambició del projecte de revolucionar la manera com es captura, s’enriqueix i es comparteix el patrimoni digital a tot Europa mitjançant tecnologies avançades i el desenvolupament de bessons digitals/de memòria. A mesura que HERITALISE treballa per crear actius digitals interoperables i d’alta qualitat que integrin informació visible, no visible i contextual, HBIM proporciona una potent columna vertebral estructural capaç d’organitzar, relacionar i preservar aquestes diverses capes de dades.

Figura 1 Reggia di Venaria Reale: vista general amb núvol de punts fusionats de la Galleria Grande i l’església de Sant’Uberto (actius de l’estudi de cas HERITALISE).

En el context del Núvol Col·laboratiu Europeu per al Patrimoni Cultural (ECCCH), HBIM juga un paper central en permetre la integració, la connexió i la reutilització de la informació del patrimoni digital a través de fronteres i institucions. Ofereix un llenguatge, una estructura i uns estàndards comuns que donen suport a la sostenibilitat a llarg termini de les dades patrimonials i garanteixen que les representacions digitals continuïn sent accessibles, comparables i fiables durant les properes dècades.

HBIM a bessons digitals/de memòria: un enfocament estructurat per comprendre el patrimoni

Un dels múltiples reptes del patrimoni històric és la multiplicitat de fonts de dades i la varietat de professionals que participen en la documentació. Un sol edifici històric es pot estudiar mitjançant fotogrametria, escaneig làser terrestre, recerca arxivística, estudis arquitectònics, investigació arqueològica o històries orals. Aquestes fonts sovint estan disperses, emmagatzemades en diferents formats o documentades utilitzant estàndards inconsistents.

Els bessons digitals consoliden tots aquests aspectes en un entorn digital coherent. El model esdevé no només una representació geomètrica, sinó també un repositori de coneixement que vincula cada element de l’edifici amb metadades, referències històriques, informació descriptiva i registres de conservació. D’aquesta manera, els bessons digitals transformen el procés de documentació: en lloc de fragmentar-se en informes o conjunts de dades separats, les dades s’estructuren i s’interconnecten, evitant els silos de dades.

Aquest enfocament estructurat és crucial per a HERITALISE, l’objectiu del qual és construir un ecosistema on les dades CH es puguin explorar, consultar, vincular i reutilitzar dinàmicament. Els bessons digitals basats en HBIM s’alineen amb aquest objectiu imposant claredat, traçabilitat i riquesa semàntica al procés de documentació.

Figura 2 Des del núvol de Pont fins a l’HBIM de la Gran Galeria de la Reggia di Venaria Reale.

Per què l’agermanament digital/de memòria basat en HBIM és important per a HERITALISE

HERITALISE està construint un nou paradigma digital per al patrimoni cultural combinant l’adquisició de dades multisensor, tècniques de processament avançades, interpretació basada en IA i gràfics de coneixement interoperables. Els bessons digitals basats en HBIM encaixen dins d’aquest paradigma de diverses maneres fonamentals.

1. Permet la integració de diverses capes de dades patrimonials

Els edificis patrimonials no són només formes geomètriques. Són documents vius de l’activitat humana. Els bessons digitals/de memòria basats en HBIM són un dels pocs marcs de treball capaços de reunir:

• característiques físiques i composició del material
• estructura geomètrica i relacions espacials
• Fases històriques i transformacions al llarg del temps
• intervencions de conservació i avaluacions de riscos
• elements intangibles del patrimoni cultural com ara històries, usos o memòria local (i també el patrimoni cultural tangible invisible a simple vista)

Els bessons digitals basats en HBIM HERITALISE per enriquir els actius digitalitzats amb capes de significat que s’estenen molt més enllà del visual.

2. Millora la interoperabilitat a través de l’ecosistema ECCCH

Un dels principals reptes de la digitalització de la CH és la interoperabilitat. Sense marcs comuns, les dades no es poden reutilitzar, combinar o migrar fàcilment a través de plataformes digitals. HBIM introdueix estructures i relacions ben definides que es poden assignar als marcs semàntics i models de dades previstos per l’ECCCH. Això garanteix que les dades produïdes a través del flux de treball HERITALISE siguin compatibles amb els futurs sistemes, estàndards i plataformes europeus.

3. Dóna suport a la conservació i el seguiment a llarg termini

Una responsabilitat crítica de les institucions del patrimoni cultural és garantir que les accions de conservació siguin informades, justificades i rastrejables. Els models HBIM poden emmagatzemar registres detallats del treball de conservació, la degradació del material i les condicions ambientals. Per a HERITALISE, aquesta capacitat d’integrar la documentació amb el comportament del món real és inestimable, ja que el projecte pretén portar la documentació patrimonial més enllà de la representació i convertir-la en un coneixement accionable que pugui guiar les estratègies de conservació.

4. Millora l’educació i la participació pública

HERITALISE pretén fer que el patrimoni cultural (CH) no només sigui més precís, sinó també més accessible. Els models basats en HBIM poden alimentar aplicacions interactives, experiències de realitat virtual/augmentada, exposicions en línia i plataformes educatives. En vincular la geometria digital amb informació contextual curada, els bessons digitals/de memòria basats en HBIM permeten crear experiències que siguin alhora atractives i científicament rigoroses. Això és essencial per a la missió de HERITALISE d’ampliar la comprensió i l’apreciació pública del patrimoni cultural.

5. Dóna suport a la col·laboració i la recerca multidisciplinària

La preservació del patrimoni cultural requereix contribucions d’arquitectes, arqueòlegs, enginyers, geògrafs, historiadors, especialistes en museus, experts en IA i molts altres. Els entorns bessons digitals (DTE) proporcionen un entorn de col·laboració compartit on equips multidisciplinaris poden treballar en el mateix actiu digital amb una comprensió compartida i punts de referència comuns. HERITALISE, com a projecte que reuneix universitats, institucions culturals i socis tecnològics, es beneficia enormement d’aquesta forma de col·laboració estructurada.

Dels models digitals als sistemes de coneixement viu

Un dels aspectes més transformadors d’un bessó digital/de memòria és la seva capacitat d’anar més enllà de la mera representació HBIM. En lloc de models estàtics, un bessó digital/de memòria admet sistemes dinàmics i vius que evolucionen a mesura que s’afegeix nova informació, es duen a terme noves anàlisis o s’implementen noves mesures de conservació. Aquesta flexibilitat reflecteix la naturalesa canviant del patrimoni en si.

HERITALISE treballa per millorar encara més aquesta capacitat integrant HBIM amb eines basades en IA, xarxes semàntiques i grafs de coneixement. D’aquesta manera, el projecte pretén passar de la documentació digital a ecosistemes patrimonials intel·ligents capaços d’identificar patrons, suggerir interpretacions o fins i tot predir riscos.

En aquest context, HBIM forma la base estructural sobre la qual funciona el concepte de bessó digital/de memòria. Un bessó de memòria no és només una reconstrucció detallada en 3D; és un model complet que inclou el passat, el present i els futurs potencials dels actius patrimonials. HBIM ofereix el marc espacial, relacional i semàntic necessari perquè els bessons de memòria funcionin.

L’agermanament digital/de memòria basat en HBIM és molt més que una metodologia de modelització digital. Representa un canvi cap a un enfocament més integrat, significatiu i sostenible de la documentació del patrimoni. En capturar no només la geometria sinó també la història, el context i l’evolució dels edificis patrimonials, els bessons digitals/de memòria transformen els models en arxius vius de coneixement cultural.

Per a HERITALISE, HBIM és una part essencial en un futur on el patrimoni digital sigui accessible, interconnectat i enriquit amb el context. S’alinea perfectament amb la missió del projecte de redefinir la documentació patrimonial, fent-la més profunda, fiable i significativa per a les comunitats, els investigadors i les generacions futures.

En un panorama digital en ràpida evolució, l’HBIM proporciona l’estructura i la riquesa semàntica necessàries per garantir que el patrimoni cultural (CH) continuï sent entès, preservat i experimentat de maneres que respectin la seva complexitat i importància.