Durant el dilluns 10 i el dimarts 11 de març els socis del consorci es van reunir a Torí a la Universitat de Torí per a la primera assemblea general. La coordinadora del projecte, Tamara Banjul, va dirigir les discussions tècniques a través dels reptes actuals, amb investigadors que van presentar troballes preliminars i obstacles metodològics. L’entorn col·laboratiu va fomentar la pluja d’idees espontània, on es van debatre enfocaments teòrics i es van perfeccionar els dissenys experimentals. Es van compartir visualitzacions de dades i part del sistema de refrigeració i la solució de programari, fet que va fer preguntes sobre la importància estadística i les variables potencials.
Durant la sessió del matí es van tractar alguns temes principals; el desenvolupament de la tècnica d’impressió 3D, aquest desenvolupament de l’adsorbent HEX per tècnica d’impressió 3D basada en resina que té com a objectiu integrar el material adsorbent a l’estructura impresa en 3D i està directament relacionat amb la formulació d’una nova resina permeable al vapor que pot reticular sota UV. Un altre tema important del disseny de l’HEX es basa en l’estructura de superfícies mínimes periòdiques triples i els seus principals objectius són millorar la distribució de fluids i la superfície de transferència de calor, proporcionar un intercanvi de calor eficient entre parets i fluid i aconseguir un alt coeficient de transferència de calor volumètrica.
També vam estar discutint sobre el modelatge multifísic de l’adsorbent HEX, l’implementació dels 3 dominis adsorbents (adsorbent sòlid, canals de flux de vapor, canals de flux HTF). Una de les preguntes que també va sorgir i on es va parlar àmpliament va ser: Quina importància té la integració al simbot en un període de temps determinat?
A la tarda, els membres del consorci van fer una visita al centre de dades que serveix com a pilot a Torí, a les instal·lacions de la Universitat de Torí. Va ser molt interessant notar de primera mà el contrast entre la immensa potència de càlcul continguda en aquelles màquines parpellejants i els controls ambientals extrems necessaris per mantenir-les: sistemes de refrigeració massius que treballen incansablement per contrarestar la calor generada per innombrables processadors que gestionen milions d’operacions per segon. Per no parlar del soroll que van generar! El recorregut va revelar no només la impressionant escala de maquinari necessària per donar suport a les nostres necessitats basades en el núvol, sinó també l’atenció meticulosa a la redundància, la seguretat i la gestió de l’energia que garanteix que les nostres dades segueixin sent accessibles en tot moment.
Com amb cada reunió de treball, es va concloure amb elements d’acció clars assignats a membres de l’equip i paquets de treball específics, terminis per als propers lliuraments i programació de les properes proves de programari i maquinari. Esperem la propera reunió i els resultats que es presentaran.
