La implementació i el desplegament de Citizen Energy Communities tendeixen a prestar menys atenció a les necessitats, comportaments, motivacions i interessos dels usuaris finals.. Dins del projecte NEON, s’estan provant metodologies de Ciències Socials i Humanitats per sistematitzar accions d’innovació social per garantir la propietat de les comunitats energètiques per part de les persones. Es proposa un doble enfocament: l’estudi dels comportaments i els impulsos interns dels usuaris finals existents o potencials de les comunitats, i els principis i etapes que orienten les estratègies de participació. Aquest enfocament d’última generació s’implementarà en els quatre estudis de cas de NEON, durant la vida del projecte.

Serveis que compleixen els requisits dels usuaris finals

Per fer coincidir els serveis de la Comunitat Ciutadana de l’Energia amb els requisits dels usuaris finals, aquests últims s’han revelat a través de qüestionaris en profunditat. Dins del projecte NEON, les comunitats energètiques són de diferents tipologies i, per tant, tenen usuaris finals de diversa naturalesa.; al municipi de Berchidda (Itàlia), els ciutadans, les empreses sureres i vitivinícoles i els organismes públics conformaran la comunitat; a Villacañas (Espanya), empreses del polígon industrial Polígono las Cabezas i veïns del barri; el complex residencial Domaine de la Source (França) comptarà amb residents; i el complex immobiliari per a oficines, Stain City (França) serà utilitzat pels treballadors. El qüestionari va ser dissenyat per als residents, treballadors, autoritats públiques i empreses actuals o potencials com a usuaris finals de les comunitats energètiques, per revelar els seus comportaments, pràctiques i consciència relacionats amb l’energia. Per fer-ho, s’han analitzat els aspectes següents:

• Tipus d’usuaris: s’analitzen els usuaris en funció del seu gènere, edat o tipus d’entitat jurídica o fiscal que conformen, com ara residencial o industrial.
• Comportament relacionat amb l’energia: Aspectes relacionats amb l’ús d’electrodomèstics per part dels participants o la relació amb els edificis (aïllament, si hi ha annexes, equips elèctrics instal·lats en els sistemes, etc.).
• Pràctiques energètiques: Grau d’actuació activa en matèria energètica a través d’aspectes com el coneixement existent de la tarifa elèctrica, l’ús de sistemes intel·ligents com els comptadors intel·ligents, etc.
• Interès per l’energia: Anàlisi de l’interès que desperta l’energia en els membres de les comunitats com el canvi climàtic, els temes ambientals o les energies renovables.

Es van recollir més de 50 respostes de qüestionaris de les quatre comunitats energètiques, que van conduir a la identificació dels requisits clau de l’usuari final de la següent manera:

Estratègies per promoure la participació

Arrelat en el diagnòstic sociocultural dels usuaris finals pel que fa a l’energia, s’ha creat una estratègia orientadora i sistematitzada per a la implicació dels usuaris finals. Les estratègies de participació són crucials per implicar les parts interessades, proporcionant-los la informació, els espais i les eines necessaris per liderar el co-disseny i l’adopció amb èxit de la comunitat. La democratització de l’energia gira al voltant de proporcionar als usuaris finals de l’energia i altres actors locals el que necessiten per prendre decisions relacionades amb l’energia al llarg de la cadena de valor i liderar el camí cap a una transició energètica neta i justa. Això comporta un canvi cultural que implica donar més importància a l’energia, i empoderar les dones, les classes més baixes, les persones migrants, les persones que viuen en situació de pobresa o amb discapacitat, perquè s’impliquin en la producció i el consum eficient d’energies renovables. La consolidació d’una comunitat requereix temps, trobades entre persones, coordinació de participants i creació de vincles.

Per a això, s’han definit sis fases clau per: (1) identificar canals i eines per a la conscienciació i la captació de participants; (2) analitzar les dimensions econòmiques, socials i ambientals de les comunitats energètiques mitjançant entrevistes o tallers exploratoris amb les parts interessades; (3) promoure la Comunitat Ciutadana de l’Energia, inclosos els mecanismes legals, organitzatius i d’inclusió; (4) posar en marxa tallers participatius cocreativs entre usuaris finals; i (5 i 6) defineixen la constitució i implementació de la Comunitat Ciutadana de l’Energia.

Amb tot, la implementació de mètodes, estratègies i innovació des de les Ciències Socials i les Humanitats ha revelat informació crucial i ha obert el camí per a un canvi sociocultural a les Comunitats Energètiques. L’estudi i l’estratègia de participació única en el seu tipus seran la línia de base per a l’apoderament de l’usuari final amb èxit.

Autors: Paula Jiménez, Gonzalo Navarrete, (Traza Territorio)